Potser si que arribarem a veure el final dels finals.
Si som energia, i l'energia mai desapareix, potser encara estarem presents.
I llavors plorarem (si és que l'energia pot plorar). Plorarem pels fills dels nostres fills. Per aquells als que haurem vist crèixer.
Però sobretot plorarem per nosaltres. Per tot allò que vam conèixer. Per tot allò que ens va fer sentir-nos plens.
Plorarem per la mort de la Deessa Mare. De la primera, de la nostra mare, la Mare Terra.
Què trist és tenir tan clar que arribarà aquest dia.
Quina tristor no poder evitar-ho.
Quina tristor que ningú no ho vegi.
