Parets

Arriba un dia en que les parets cauen...
portaven temps desitjant esquerdar-se...
convertir-se en pols...
i de sobte, sense saber ni com...
... cauen...

I enmig de tot
estas tu mateix.
I tot el que penses,
tot el que sents
t'arriba directe
sense parets que ho retinguin.

No hi ha intermediaris.
Només hi estas tu.

Respires i la teva ànima respira.
Penses i la teva ànima pensa.
Sents i la teva ànima sent.

Qualsevol sentiment petit
ara te'l trobes magnificat
perquè per una vegada...

No hi ha intermediaris.
Només hi estas tu.

Amb unes paraules
ja pots sentir la felicitat
com creus que mai l'havies sentit abans.

Perquè no hi ha intermediaris.
Només hi estas tu.

Amb unes paraules
ja pots cavar la teva tomba
amb les teves pròpies mans.

Perquè no hi ha intermediaris.
Només hi estas tu.
Sense parets.
Davant de tu mateix.
Escoltant i sentint l'essència d'allò més pur.
Allò que ens pot fer elevar-nos
i als dos segons
caure al terra de nou.

Entre llàgrimes de felicitat, d'amor, d'ansietat, de pesar, de tristesa...
puc dir, que he tingut sort de que les meves parets caiguessin...