"Aqui a dalt, tant per sobre de totes les coses..
arribant amb la mirada a tot allò que em permet l'horitzó...
em sento tan petita, tan insignificant...
Oh vent, estimat vent. Tu que has vist guerres, que has vist patiment, digue'm què he de sentir quan em trobo perduda.
Aqui, trepitjant la terra, la mare, allò més intrínsec a nosaltres mateixos em sento que he arribat l'última i que no tinc dret a res excepte a donar les gràcies.
Oh vent, estimat vent. Tu que has vist amor i tendressa, digue'm què he de sentir quan em trobo perduda.
Aqui, quan en unu segon petites gotes d'aigua comencen a caure damunt del meu cos. Quan tot ell tremola d'excitació davant el regal de vida que se m'ofereix, em sento vibrar. Amb aigua i terra.
Oh vent, estimat vent. Tu que has vist desil·lusió i somnis complerts, digue'm què he de fer perquè puguis continuar veient-ho tot. Perquè jo, petita i insignificant, no sé què fer per tal que parin, per tal que deixin de matar, per tal de sentir de nou la terra viva.
Oh vent, estimat vent."
1 comentario:
Quina bonica cançó podria sortir d'aquestes paraules desbordants de passió per la natura i el món que tant ens ha donat i al que no sabem deixar de maltractar.
Publicar un comentario